L'època d'entreguerres

Avaluació Inicial
Introducció
Evolució de l'URSS

Avaluació Inicial

1. Definiu els conceptes:

• socialdemòcrata
• democràcia
• estat comunista
• estat feixista
• revolució socialista
• estat liberal
• crisi econòmica
• acció bursària
• racisme

   2. Copieu i completeu la taula (podeu consultar la informació que us proporciona el quadre sinòptic):

INTRODUCCIÓ a l'època d'entreguerres

1.  Llegeix el text següent i fes-ne un resum:

                                        L'enfrontament d'Occident a l'URSS: un factor de crisi
  L'enfrontament a l'URSS ha estat present al llarg del segle xx. En el període d'entreguerres es va donar sobretot en el terreny ideològic.  Davant les crisis que van sotraguejar l'economia occidental, molts intel.lectuals i treballadors van veure un model de futur pel que tenia de superació de les classes socials i de la plena ocupació en temps d’atur. Les classes mitjanes i els propietaris de terres, indústries o botigues, en canvi, s'esgarrifaven només de pensar-hi.
  L'any 1919 Lenin estava convençut que la Revolució Russa era el precedent d'una revolució mundial, cosa que semblaven confirmar durant els mateixos anys (1919-1922) les vagues de França i Anglaterra, les ocupacions de fabriques a Itàlia, i les revoltes i aldarulls a Alemanya i a Hongria. Amb aquesta finalitat, Lenin va crear la III Internacional (1919), amb seu a Moscou, per aplegar i organitzar l'acció dels partits i dels sindicats socialistes d'Europa. Les condicions de Lenin per pertanyer a la III Internacional van provocar des d'aleshores la divisió entre els partits que s'hi van identificar -els partits comunistes- i els que s'hi van negar -els partits socialistes o socialdemocrates.

        La por al model sovietic -més pel que tenia d'intent que no pas de realització- va ser, d'una banda, una de les causes de recerca de canvis en el capitalisme i, de l'altra, va ser emprada pels feixistes i els nazis per justificar la seva propia dictadura. Efectivament, el capitalisme dels anys vint i trenta va començar a abandonar les teories liberals i l'Estat va començar a intervenir en l'economia. La crisi de 1929 ajudà a accelerar el procés.

2.  Observa el quadre sinòptic i elabora un text amb la informació que proporciona:

L'evolució de l'URSS

 A) Estudia l'URSS de Stalin (fins 1939), respon el qüestionari següent sobre el govern de Stalin:

1. Stalin va imposar una economia socialista? (raona la resposta explicant les causes).
2. Indica com es diu i les característiques del programa econòmic que va aplicar.
3. Quin tipus d’economia tenia l’URSS cap al 1939?.
4. Com van evolucionar les condicions de vida de la població en relació a l'època tzarista?
5. Hi havia oposició en aquesta època?. Explica el quesàpigues.

B) llegeix els textos 1 i 2 que tens a continuació i respon les qüestions sobre el segon:

Text 1. El sistema socialista es basa en l'autoritat. Des de l'Estat, que és propietari dels factors productius, es dirigeix l'economia (planificació centralitzada). L'Estat decideix quins béns del col.lectiu s'ha de produir -a partir de l'avaluació de les necessitats de béns col.lectius- i amb quins mitjans, i distribueix les ordres de fabricació entre les diferents indústries. Aquestes indústries han de complir les directrius del pla (terminis de fabricació, qualitat i quantitat) i han de vendre els productes a uns preus que també són determinats per l'Estat.
         Aquest sistema econòmic va permetre assolir més igualtat entre les persones i també ràpids èxits econòmics perquè una sola autoritat podia concentrar tots els recursos productius de l'economia per complir un objectiu. 

Text 2.      (...) El lll Congreso de Soviets se erige en poder legislativo en sustitución de la Asamblea, aprobando la Constitución de 1918, provisional, que en 1924 configura un Estado soviético o dictadura del proletariado, también llamada “democracia popular”, en la que a través de elecciones, mediante sufragio universal, realizadas en los soviets, se eligen a los presentantes del Soviet Supremo o Parlamento. El bolchevismo recibe también el nombre de marxismo-leninismo; presenta una estructura militar: sus afiliados tenían que estar dispuestos a subordinar sus intereses personales a la causa revolucionaria. Esta adquiere un tinte místico de lucha por la liberación de la Humanidad, produciendo militantes de increible fe revolucionaria, capaces de todo. La indisciplina y formación  de grupos intemos se califican de antipartido y desviacionismo y suponen la expulsión. Los dirigentes son responsables ante los miembros del partido; aunque mientras estuviesen en el cargo sus decisiones debían ser ejecutadas sin dilacion ni crítica por los demás. Para realizar la revolución social, hacer frente a la contrarrevolución y aumentar la productividad programada, sometieron a la población a una uniformidad ideológica en la que toda oposición al nuevo régimen fue reprimida. Las libertades individuales (prensa, expresión) fueron sacrificadas y el Estado fue cada vez más coactivo, y, con la dictadura de Stalin, llega al Estado totalitario.

1. Situeu el text en el temps i l’espai.
2. Definiu en el context del text:  democràcia  popular,  contrarrevolució, productivitat, oposició, estat totalitari.
3. Expliqueu les característiques de l’economia socialista. Quan es va establir aquest sistema econòmic?
4. Quines conseqüències socials va comportar els sitema econòmic socialista?
5. Comenteu les característiques polítiques del sistema soviètic.

.

C) Comenta el gràfic  següent segons els guió que coneixes:

                                                          Inversions del Primer Pla Quinquennal (1928-1932)

D)Indiqueu la idea fonamental del text següent:

Este 5 de marzo se cumple medio siglo de la muerte de Stalin. Aunque unos le adoran porque salvó a su país del nazismo y otros creen que convirtió la Revolución de Octubre en una dictadura personal, sigue siendo para muchos rusos el principal personaje de su historia.
        Los que  siguen defendiendo su papel en la historia aseguran que gracias a él la Unión Soviética se convirtió en la única potencia que podía competir con Estados Unidos y opinan que fue él quien salvó al pueblo soviético de la gran amenaza de entonces: el fascismo alemán. Muchos, incluso, aseguran que la liberación de Europa se produjo gracias a la URSS y no a EE.UU. (…) El gran dictador de la URSS fue responsable de crímenes enormes. Pero lo cierto es que esa represión sólo fue uno de los aspectos del estalinismo. Otros aspectos de aquella etapa convierten al personaje en una especie de figura gloriosa a ojos de muchos rusos. Los motivos son bien simples. Con Stalin la Rusia soviética realizó su industrialización. Dejó de ser un país agrario y se convirtió en una sociedad urbana. Con Stalin la URSS venció en una guerra mundial que no desencadenó ella.  Con Stalin la Unión Soviética se convirtió en una superpotencia.
Tras su muerte,  la desestalinización trató de revisar toda su política.
(...) Los rusos sencillos, los que vivieron aquellos años, le reverencian o le odian. “Para mí, de niño, era un dios. Pero tras el 53 nos enseñaron que era malo. Nos ha dejado un sentimiento contradictorio y no podemos percibirlo sólo desde un punto de vista”, dice a “La Vanguardia” el veterano periodista A. Jristaforovich.
        En el lado contrario están quienes nunca podrán perdonar a Stalin. “Se convirtió en una especie de  fascista que llegó a ser enemigo de Rusia ”.       

                                                                                                        Gonzalo Aragonés. La Vanguardia 02/03/2003